Recensione apparsa nella sezione Biblioteca del n. 39/2004 della Revista de divulgació del món clàssic "AURIGA"

      Si durant l'hellenisme la ciència antiga assoleix els majors progresos en física, astronomia, matemàtica i tecnologia gràcies als centres d'estudi existents a la ciutat de Alexandria, tot aquest saber de l'escola alexandrina troba la seva fi el 415 dC, quan Hipatia, filla del matemàtic Theon, és assassinada quan intenta impedir la destrucció de la Biblioteca del Temple de Serapis per part de fanàtics cristians. El fet que preferís morir abans que renunciar a la seva llibertat de pensament la dugué a ésser considerada per molts la primera màrtir pagana que s'enfrontà cristianisme.
      Malgrat que la majoria dels seus escrits s'han perdut existeixen nombroses referències a aquests i a la seva autora.

Autors contemporanis d'Hepatia, que donen testimoni de la seva vida, són els historiadors Philostorgius i Socrates Scholasticus, amb les seves respectives Historia Ecclesiastica, coincideixen a considerar el bisbe patriarca Cyrillus com el principal instigador de la seva mort, enmig d'un clima social molt inestable.
      Sobre el pensament d'Hepatia i dels seus deixebles, Synesius de Cirene, bisbe de Tolemaida i alumne seu, ha deixat àmplia documentació en Dion i en les seves Epistulae (cartes dirigides a la mestra, plenes de gratitud i admiració).
      Servint-se d'aquestes fonts i d'altres escrits (a les darreres pàgines es fa un recull de l'àmplia bibliografia consultada) i combinant la visió d'un historiador i un filòsof, Ipazia, scienziata alessandrina és un assaig-novel?la que té per objectiu fer una reconstrucció rigorosa de la seva vida i de la seva època, no solament des del punt de vista històric, sinó també repassant i abordant tots els aspectes d'aquell pensament filosoficocientífic de què Hipatia, "última flor del saber hel·lenístic", fou hereva.
      L'estil utilitzat és particular i innovador perquè diverses veus s'alternen en la narració. La primera veu és la de Shalim, deixeble d'Hipatia i testimoni de la vida i obra de la lliure pensadora ante litteram; la segona veu és la mateixa Hepatia, que narra la relació amb els seus deixebles i enemics i, finalment, la veu dels autors, que exploren els somnis de la protagonista.
      Hipatia ens condueix a Atenes, a Roma, al llarg d'encontres polítics o reunions filosòfiques; a les darreres Olimpíades, abans de la supressió dels Jocs per l'emperador Teodosi; a Milà, on en una tempestuosa entrevista el bisbe Ambrosi li anuncia la fi de la filosofia i de la ciència, la victòria de la religió sobre la raó.
      El lector es precipita en una escriptura de ritme implacable que fa viure les passions humanes, retratant amb crueltat víctimes i botxins, per arribar als "somnis" (amb el seu antic caràcter endevinatori), on el pensament d'H. Viu en un espai-temps en què l'especulació filosòfica i científica de l'antiguitat es confon amb la moderna, a la recerca d'una formulació unitària que sintetitza en una nova visió del món descobriments del passat, del seu present i del futur.
      En definitiva, una obra interessant que presenta un plantejament seriós, que combina amb èxit l'element informatiu amb el novel?lesc, i a la vegada plaent, capaç de despertar l'interès general per aquest personatge històric.
Josep A. Campillo Galmés

 
 
Condividi
 
  segui Adriano Petta su Twitter segui Adriano Petta su Facebook contatto links editore biografia video interviste recensioni romanzi home